Com ha canviat?

La Ciutat prohibida, residència dels Ming i
dels Qing des del 1420 fins al 1924, fins que la
República China va expulsar l'últim emperador Xuantong.

La primera meitat del S.XX no va ser fàcil per Xina, i en conseqüència per a Beijing, ni per la dinastia Qing que des del 1644 governava Xina. A principis del S.XX, la Xina estava molt debilitada degut a les constants guerres amb diversos països, com Anglaterra, Rússia i Alemanya, per qüestions d'apropiació de territori Xinès per tal d’obtenir bens econòmics.  Degut a l’alt creiexement de població la situació dels camperols, que constituïen el 91% de la població, empitjorava mica en mica. Aquests tenien menys terreny per poder conrear i produir recursos per sobreviure, fet que va provocar una fam de terra que, afegida als impostos que la dinastia Qing obligava a pagar a la població per fer front a les numerables guerres que patia, impedia millorar i, en cas de males collites, la població és veia obligada a emigrar per no morir de fam.


Tot i que hi havia un gran negoci d’artesania local a Xina, les mancances d’un bon transport, com xarxes de carreteres, com ferroviàries, les quals estaven controlades per estrangers, impedien que el negoci propi de Xina traspasses a altres països per obtenir majors beneficis econòmics. La desesperació econòmica d’alguns pagesos va arribar fins a tal punt que van començar a fer negocis en negre amb l’opi, cosa que va provocar guerres amb altres països.  

Muralles que envolten Beijing 
per protegir la ciutat

Mica en mica s’anava multiplicant l'agitació en tots els camps: entre els anys 1909 i 1910 hi va haver més de cent esclats de violència anuals només a la vall del Yangzi. Per un altre banda les xarxes de transport continuaven sent precàries i, si hi havien, com les xarxes ferroviàries, aquestes eren controlades per estrangers, cosa que no agradava al poble Xinès. Tots aquest motius van desencadenar una revolució al 1911 en que un nacionalisme cada cop més general, acusava de la desfeta de Xina als Qing i, reclamava l'enderrocament de la dinastia.

En conseqüència, al 1911 la dinastia Qing va caure i es va donar pas a la República Xina amb l’entrada de l’exèrcit a Beijing, amb Chiang Kaishek com a cap del Partit Nacionalista de la Xina. La ciutat de Beijing va començar a canviar, es van construir universitats, cases, tendes, restaurants a l’estil occidental, locals nocturns, circuits de carreres i els temples es van convertir en escoles...En resum va ser una època de intel·lectualitat, diversió i llibertat a la ciutat.

Últim emperador dels Qing
L'emperador Xuantong

Tot això va acabar quan al 1937 l’exèrcit Kwantung de Japó va ocupar Xina i, en conseqüència Beijing durant vuit anys. Va ser una època molt difícil, però quan els japonesos van ser derrotats, Beijing va tornar a ser la gran ciutat que era.

Poc després, al 1947 va haver una guerra civil a Xina entre dos bàndols: el Partit Nacionalista de Xina (KMT) i el Partit Comunista de Xina (PCC). Va tornar a ser una època trista, no només a Beijing sinó a tota Xina. La població patia molta gana i veien com les seves cases eren destruïdes. Fins que al 22 de gener del 1947 l’exèrcit nacionalista es va rendir donant la victoria al Partit Comunista amb l’Exèrcit Popular d'Alliberació. Mesos després, Mao Zedong, cap del l’Exèrcit Popular de Alliberació, va proclamar la República Popular a Xina amb Beijing com a capital.

Bandera del Partit Nacionalista de China

Bandera del Partit Comunista de China.
(Actualment aquesta és la bandera de China)

El president Mao Zedong

Segons Damian Harper i David Eimer (2008) el president de la República Popular Xina, Mao Zedong, va transformar Beijing en una ciutat moderna, plena de fàbriques per a produir materials com el ferro, productes químics, motors, electricitat, maquinaria, cervesa, ciment, tèxtil, armes...qualsevol cosa per tal de guanyar diners en cas de guerra. Mica en mica, Beijing es va omplir de fàbriques i edificis on abans hi havia magnífics temples, es van enderrocar les seves muralles per ampliar carreteres, l'avinguda Changan es va convertir en un autopista de deu carrils i el centre va ser remodelat com la "plaza Roja de Moscú". Tot això, va fer que Beijing es transformés de forma radical abandonant les seves tradicions.

Quan Mao va morir, Deng Xiaoping va donar un cop d’Estat i va pujar al poder. Beijing seguia en decadència, les universitats eren pobres i la vida en la ciutat girava entorn al treball. El govern repartia tot allò necessari a la població per viure, menjar, transport, casa... però els ciutadans havien de treballar dur, ja que tot això era possible gràcies al seu esforç.

Manifestacions a la plaça de Tananment (1987)

Al 1987 milers d’estudiants van sortir a la plaça de Tiananment a manifestar-se en contra de la pobresa que patia Xina. Durant les manifestacions i va haver molts ferits però el poble Xinès va continuar manifestant-se. A partir d’això, Deng Xiaoping va començar a fer reformes econòmiques que van donar noves oportunitats de treball als ciutadans. Molts pagesos van deixar el camp per anar a treballar a les fàbriques o a la construcció. Les fàbriques es van instal·lar a les afores de Beijing, reduint així la contaminació i, poc després es va restaurar el centre històric de Beijing (HARPER, D y EIMER, D (2008).

Home anònim enfront dels tancs en les manifestacions de Tananment

Després d'això, hi va haver una llarga successió de presidents al Partit Comunista, fins que al 1995 va pujar un nou president, Jiang Zeming, amb nous plans: transformar Beijing. Al 1999 va començar a construir hotels luxosos, centres comercials, blocs de pisos i gratacels, fàbriques i empreses, destruint així la bellesa natural de Beijing.  Segons uns estudis fets al 2006 per el Institut d'Arquitectura i Enginyeria de Beijing, es calcula que només queden 430 carrerons  històrics a la ciutat. 

 Últim president de Xina
 Hu Jintao

Actualment el president de Xina és el fill de Hu Jintao, Hu Haifeng, ja que aquest ha mort recentment, del Partit de la República Xina (Partit Comunista). Els comunistes, des del president Mao Zedang fins a Hu Jintao, han canviat considerablement l'aspecte de Beijing, causant danys irreparables i destruint tresors arquitectònics de gran valor (HARPER, D y EIMER, D (2008). Van reduir barris sencers per fer més amples les avingudes, van derrocar muralles per fer carreteres, temples i restes arquitectòniques per fer nous edificis i fàbriques. L'estil de la ciutat, abans planer, avui és irregular format per gratacels i empreses. Degut a aquesta massificació d'empreses, fàbriques i edificis, Bejing té grans problemes mediambientals què els habitants intenten solucionar convertint-la en una ciutat més verda i neta. 

La societat també ha canviat, al passat queda aquella població que lluitava per una Xina i un Beijing millor com es va veure en les manifestacions de Tananment. El govern del Partit Comunista, es podria definir com un partit no democràtic, és a dir, que en les decisions que pren no té en compte l’opinió del ciutadans. Degut això la societat Xinesa es mostra   indiferent amb les lleis i decisions del govern comunista (MILLER, K y HARPER, D (2008). A més, el govern té restringides moltes fonts d'informació als ciutadans per a que la societat segueixi sent tranquil·la i no hi hagin manifestacions ni revoltes contra el govern. Una mostra d'això és que en Guillem un amic d'una de la nostra companya Marina què viu a Beijing, va voler mirar el nostre bloc i no va poder perquè allà estava censurat. El que es veu avui dia és un Beijing i una Xina en general, nova i moderna per ser competent al món, en la meva opinió destruint part de la seva cultura i oblidant que aquesta també els pot fer molt rics d'una forma més sentimental com a país. 

                                                                                             
Restes històriques de l'antiga Beijing a l'actualitat                          El nou Beijing

Oficines i edificis de Beijing

                                                                                             

Casc antic de Bejing

Oficines i edificis de Beijing

Casc antic de Beijing

Oficines i edificis de Beijing

Antic temple abandonat

Bibliografía: 

MILLER, K y HARPER, D. (2008). Beijing: Historia. En HARPER, D., BURKE, A., GRUNDVIG, J., HELLER, C., HUHTI, T., MAYHEW, B., DAI, M., PITTS, C., QUINN, E. China. Lonely planet . Barcelona: Geoplaneta

HARPER, D y EIMER, D (2008):Beijing.Lonely planet. Barcelona: Geoplaneta


Webgrafía:


Pavillard Desing Multilingual. Beijing capital imperial. Recuperat el 24 d'octubre del 2011. http://www.chinaviva.com/viajes/beijing.htm


Wikipedia. Pekín. Recuperat el 25 d'octubre del 2011. http://es.wikipedia.org/wiki/Pek%C3%ADn

Universitat Pompeu Fabra. Escola d'estudis de l'Àsia Oriental. Departament d'Humanitats. Recuperat el 20 de novembre del 2011.http://www.upf.edu/asia/